MARC BALLUS
Arquitecte

El barri antic de Manresa
Article


La ciutat la fan les persones, i el resultat de la que han fet les manresanes durant segles és el nostre Barri Antic. És l'empremta que ha deixat una ciutat diferent a les que fem actualment, és un lloc de carrers estrets, parcel·les allargades i escales costerudes, i que a part del seu encant natural, té valor en sí mateix perquè representa la nostra història, el llegat de persones que ja no hi són, i és el patrimoni que ens ha deixat la nostra ciutat. Qui aprecia els centres històrics de les ciutats precisament en valora l'antiguitat, el fet que són fruit d'una altra època, i que tot i això, si es rehabiliten respectuosament, són un lloc on es pot viure dignament.

Tota rehabilitació adequada del patrimoni arquitectònic o urbanístic és aquella que passa desapercebuda, com ara, realitzant enderrocs puntuals per tal de generar nous espais urbans que facin del casc antic un lloc més higiènic, habitable, assolellat, i agradable. Un exemple d'aquest tipus d'actuacions és l'obertura de la plaça George Orwell de Barcelona, on es va enderrocar una petita illa de cases per crear un nou espai lliure. Però a Manresa, durant el mandat de successius equips de govern, les actuacions que s'han dut a terme en el Barri Antic no han estat quirúrgiques, sinó que han representat autèntiques amputacions del teixit urbà. Són actuacions de dimensions desmesurades, que no encaixen en la trama de la ciutat antiga, i que s'han anat escampant de manera incontrolable per tota l'extensió del barri. El nostre patrimoni històric és molt més que quatre edificis emblemàtics i excepcionals, com ara la Seu, perquè la ciutat és la suma de les històries de cadascuna de les persones que hi han viscut. Tot nucli històric s'ha d'entendre i protegir com a un conjunt, i el de Manresa es veu contínuament degradat, fins el punt de perdre el seu caràcter, debut a la mala gestió que n'han fet persones que ni tant sols n'aprecien el seu valor.

A les actuacions en el Barri Antic de Manresa moltes vegades els ha faltat el respecte que requereix l'obra de generacions passades, que construïen la ciutat d'una manera diferent a l'actual. Una certa prepotència de caire urbanístic ha donat lloc a actuacions com la dels 4 Cantons, amb la construcció d'un edifici que no dóna resposta a la trama de la ciutat, i que està totalment fora d'escala. O també com la de la Via Sant Ignasi, on s'han fet entrar amb calçador edificis moderns en en teixit que no és el seu, obrint una ferida de la que la ciutat ja no es recuperarà. El pitjor del cas és que aquestes dues actuacions són les que han generat habitatge social al barri, però en comptes de fer-ho d'una manera respectuosa amb l'entorn, li ha passat per damunt. I és que tot enderroc en el Barri Antic, ni que sigui d'un edifici humil, és una pèrdua irreparable. La substitució dels edificis i els carrers antics per d'altres de nous acabarà donant lloc a un barri que ja no serà històric.

Sembla que a Manresa els equips de govern només donen valor a tot allò que és nou, que ells consideren modern, que a més ha de passar per sobre del què ja existeix de fa segles. Un exemple el tenim a la passarel·la de la Via Sant Ignasi, un encert a nivell urbanístic, però que amb el seu disseny estrambòtic vol ressaltar per sobre del teló de fons únic que representa el propi Nucli Antic. I és que no es pot portar a terme una gestió adequada d'un casc històric amb un urbanisme massa creatiu, poc acadèmic, i gens social, que acaba donant lloc, com anomena Rem Koolhaas, a les "ciutats genèriques", que no tenen ni caràcter ni història, i són falses.

Actualment el nostre Barri Antic està ple de solars buits, resultat de l'enderroc d'edificis històrics, que deixen al descobert unes mitgeres que ens recorden, tal com monyons, l'amputació del patrimoni de la nostra ciutat. Encara que aquestes mitgeres es pintin amb murals vistosos, i encara que el barri s'ompli d'activitats atractives i modernes, no es poden tapar les vergonyes d'una pèssima gestió urbanística, que ens ha omplert el casc històric de forats, que esperen temps millors per a poder generar els corresponents beneficis immobiliaris.

El Barri Antic de Manresa necessita un canvi urgent en la seva gestió, amb una aposta ferma per a la conservació i la rehabilitació, reformant els habitatges existents perquè s'adeqüin a les exigències actuals, i per la qual cosa farà falta donar participació i poder de decisió a les veïnes que hi viuen i el tiren endavant dia a dia, i que no només hi van a treballar o a divertir-se.

Perquè el Barri Antic, com la ciutat, el fan les persones.

Nació Digital Manresa, agost de 2018